Pensa en això i en eixes
vegades quan, pel carrer, veiem apropar-se a una persona que no ens
cau bé, o amb qui estem enfadats, o si pensem que no tenim temps i
anem de pressa... què fem? T’ha passat alguna vegada això de
fingir que no veus l’altre? I mires cap a un altre costat, o
canvies de vorera, o t’amagues en un portal o t’acatxes per
cordar-te la sabata.
L’altra
persona està allà, però pensem que si fingim no veure-la
desapareixerà.
En
Mali un pensament d’aquest tipus no agradaria molt. Allà se sol
creure que és important reconèixer sempre la presència de l’altre.
Quan saludes reforces el sentiment de comunitat social i humana, així
demostres que eres bona persona. Perquè a més mai saps quan
necessitaràs ajuda o proximitat o consell. Diuen que no pots
menysprear a la persona que tens davant, mai. Inclús tenen un dit:
«Qui et saluda primer és millor que tu mateix».
Ells
saluden dient: «I ni sogoma», que en bambara, el seu idioma,
significa: «Tu eres el matí». I ho modifiquen depenent de si la
trobada ocorre al migdia, a la vesprada o a la nit.
Veritat
que és una idea poderosa? La persona amb qui et trobes, la persona
que la casualitat ha posat al teu camí, determina el teu temps, el
teu dia.
Comentarios
Publicar un comentario